viernes, 24 de diciembre de 2010
lunes, 20 de diciembre de 2010
jueves, 16 de diciembre de 2010
Biologia
Alejandro Malaspina Melilupi
Alejandro Malaspina Melilupi va naixer el 5 de novembre de 1754 a Mulazzo ( Italia ) i va morir el 9 d'Abril de 1809 a Pomtermoli ( Italia ).
Malaspina va pertanyer a un grup social alt ja que els seus pares varen ser el marques Carlo Morelo i Caterina Meli Lupi di Saragna. Va ser un noble britanic i marí italia al servell de Espanya.
En 1765 Alejandro va estudiar en el Col·legi Clementio, ( Roma ). Despres va ser aceptat en la Ordre de Malta. Anys despres Malaspina va ingresar a la Marina Real espanyola, poc despres va recibir el grau de guardiamarí.
Alejandro va guanyar un premi de Ciencies i tecnologies de recursos naturals convocat pel ministeri de educació i ciencia de Espanya.
El amic amb el que sempre es recolsava Alejandro Malaspina era José de Bustamante i ella, van proposar al govern espanyol organitzar una expedició amb la fí de visitar quasi totes les posesions espanyoles a America.
Alejandro Malaspina va aportar una serie de contribucions a la ciencia que van fer que aquest home creeara "La expedició de Malaspina" es tractaba d'un projecte d'investigació indesciplinar que tenia com a objectiu evaluar el impacte del canvi global en el oceà i explorar la seua biodiversitat.
El 1782 va ser denunciat davant la Inquisició com a heretge, però no va ser empresonat ni jutjat. Aquest any va prendre part al Gran Setge a Gibraltar.
Desencantat, Malaspina va prendre part en una conspiració per enderrocar a Manuel Godoy, el que va conduir al seu arrest el 23 de novembre. Després d'un judici dubtós, el 20 abril 1796 va ser condemnat a deu anys de presó al castell de Sant Antoni de La Corunya. No va arribar a complir la totalitat
de la condemna, ja que a finals de 1802 va ser posat en llibertat a causa de les pressions de Napoleó.
Biologia
Jorge Juan Santacilia
Jorge Juan Santacilia, va destacar als camps de la ciència, les matemàtiques i de dibuix tècnic.
Jorge Juan era espanyol, nascut a Novelda (Alacant), en 1713, i va morir a Madrid en 1773. Va estudiar amb els jesuïtes, i va ingressar a l'Acadèmia de Guardiamarins de Cadis en 1729. A finals de 1734 va ser designat per Felip V, juntament amb Antonio de Ulloa, per formar part de l'expedició al Perú, organitzada per l’Acadèmia des Sciences de París, per mesurar l'arc del meridià terrestre- L'objectiu que volien aconseguir era el de contrastar les diverses teories propostes sobre la forma de la Terra, en especial les newtonianes.
Antonio Ulloa, va ser una persona molt important per a ell, ja que es van embarcar rumb a Amèrica, en juliol de 1735 i van arribar a Cartagena d'Índies, on es reuniren amb els científics francesos Louis Godin, Pierre Bouguer, Charles de la Condamine i Joseph de Jussieu. Els francesos van arribar al novembre i, tots junts, es van traslladar a Quito per iniciar les observacions. Quan les varen finalitzar, en 1744, Jorge Juan va reprendre el viatge a Espanya, passant abans per París, on va donar a conèixer algunes de les seves observacions i treballs científics en terres americanes.
En tornar a Espanya, va planejar la publicació de les Observacions astronòmiques i físiques fetes d'Ordre de S. Mag en els regnes del Perú, juntament amb la relació històrica del viatge redactada per Antonio Ulloa.
Les contribucions que va fer Jorge Juan a la ciència varen ser
Jorge Juan va tindre alguns problemes socials que van ser els mateixos que va tindre Napoleó, per que deia que la Terra era redona y això en aquesta època no estava ben vist, no tenien permeti’t dir o dubtar d'aquelles cosses, per les quals podien fins i tot ser torturats o tirar-los a la foguera.
Jorge Juan va ser molt important per a la ciència, ja que va aportar grans idees.
miércoles, 15 de diciembre de 2010
martes, 14 de diciembre de 2010
domingo, 12 de diciembre de 2010
domingo, 28 de noviembre de 2010
sábado, 20 de noviembre de 2010
lunes, 8 de noviembre de 2010
Resums; Vídeo 15 dies en Agost
Acabem de vore el vídeo ''15 dies en Agost'' i aquestos textos son els nostres individuals resums;
Enea: El vídeo tracta de un xiquet xicotet, que per mes que mira com es comporten les persones majors, no compren perquè li pregunten repetidament 'Qué vols ser de major?' Sempre es questiona el perquè de ser major ja que ell no veu mai felicitat en els majors. Sempre estan infeliços, sempre tenen males notícies i soles treballen per els diners, dels quals farien qualsevol cosa per ells. Però sobretot treballen per una sola cosa; per els més preciats 15 dies d'Agost. Expressa la seua opinió sobre ser major i la felicitat, on ell manifesta que la felicitat està de xicotet i es on ell vol quedar-se sempre.
Sandra: El video que acavem de vore tracta sobre un xiquet que sobre aparentar poca edat per la veu que té, es fixa molt en el comportament que tenen els aduls, per al xiquet a partir de que les persona compleioxen els 18 anys ja no son felicos. El nen s'ha adonat de que les persones quant son majors d'edat sols pensen en els diners, que treballen i treballen per tindre sols 15 dies de vacances en Agost, en ser feliços pero sempre per baix dels diners, per aixó el xiquet no vol creixer, no vol fer-se major, vol ser un xiquet menut per a sempre, per eixo cuant les persones li pregunten que vol ser de major, sempre contesta que no ho sap.
Enea: El vídeo tracta de un xiquet xicotet, que per mes que mira com es comporten les persones majors, no compren perquè li pregunten repetidament 'Qué vols ser de major?' Sempre es questiona el perquè de ser major ja que ell no veu mai felicitat en els majors. Sempre estan infeliços, sempre tenen males notícies i soles treballen per els diners, dels quals farien qualsevol cosa per ells. Però sobretot treballen per una sola cosa; per els més preciats 15 dies d'Agost. Expressa la seua opinió sobre ser major i la felicitat, on ell manifesta que la felicitat està de xicotet i es on ell vol quedar-se sempre.
Sandra: El video que acavem de vore tracta sobre un xiquet que sobre aparentar poca edat per la veu que té, es fixa molt en el comportament que tenen els aduls, per al xiquet a partir de que les persona compleioxen els 18 anys ja no son felicos. El nen s'ha adonat de que les persones quant son majors d'edat sols pensen en els diners, que treballen i treballen per tindre sols 15 dies de vacances en Agost, en ser feliços pero sempre per baix dels diners, per aixó el xiquet no vol creixer, no vol fer-se major, vol ser un xiquet menut per a sempre, per eixo cuant les persones li pregunten que vol ser de major, sempre contesta que no ho sap.
Alex: El video de "15 dies en Agost" tracta sobre un xiquet que el que pensa es que ell observa als majors i veu que no son feliços i sols pensen en treballar tot el any per a arrivar a fi de mes i tindre 15 dies de festa en Agost i veu que no es gens divertit. En canvi la vida d'un xiquet es molt facil i divertida sols tens que fer uns poquets deures i no tens que preocuparte de res mes, depres ja pots jugar o el que vulgues. I entonces el que ell opina, que hem pareix molt acertat, es que per a que vol ser major si no te res bo, tot es roïn.
Pablo : El video "15 dies en Agost" tracta de un xiquet xicotet que diu que sempre li pregunten que vol ser de major, a el que ell respon que mai vol ser major, perque els majors no disfruten de la vida, soles viuen per a guanyar diners, soles treballen per a poder tindre diners i poder ferse operacions quirurgiques,comprar-se automovils,cases boniques i per a tindre 15 dies de vacances en Agost.
Per tant el xiquet diu que no vol ser major perque els xiquets si són feliços.
Rubén: El video "15 dies en Agost" tracta de un xiquet xicotet que explica desde el seu punt de vista com es la vida de les persones grans, explica que treballen molt que sempre estan cansats, que no disfruten la vida com tenen que viurela, sols els xiquets la viuen com n'hi ha que viurela.
Diu que sols treballen per a guanyar diners per a conseguir 15 dies de vacances, en un lloc per a olvidar , en pla plaja etc.
Diu que la vida dels majors no es divertida que es molt aborrida, quan li pregunten
que vol ser de major.
miércoles, 3 de noviembre de 2010
Fotografies sobre el conte
A base dels valors que hem elegit, anem a posar fotografíes que reflexen el nostre conte que hem creat i que podeu llegir baix d'aquesta entrada en un document PDF;
A partir d'ací, posem les fotogradfies amb els valors que tots tenim que tindre;
Amor Llibertat Amistat
A partir d'ací, posem les fotogradfies amb els valors que tots tenim que tindre;
Amor Llibertat Amistat
Suscribirse a:
Entradas (Atom)